Pigsi Protocolo de Intervención Global y Simultánea

CARME PAU - JULIO ALTOMONTE

DESPATX PEDAGÒGIC MULTIDISCIPLINARI

  
  

Parla'm bonic !

 Avui us comentarem de la importància de com parlem als nostres fills.

 

Per començar podem dir que igual que hi ha paraules que són maques , que donen suport al desenvolupament i a la integritat ; en n'hi ha d'altres que condicionen negativament, que fan emmalaltir, que fereixen i que són una agressió a aquest mateix desenvolupament. 

 

 

Frases com "ets tonto", "ets un gandul", "no entens res", "ets un desastre", etc és evident que danyen el nucli de l'ésser de qualsevol nen, tingui l'edat que tingui. Ara bé, no sols les paraules tal i com les diem poden fer mal. També ho pot fer el nostre to, la manera de comunicar-nos. Si nosaltres diem constanment frases com  "seu aqui" (que podria ser una frase neutral) amb un to sec , dur, lineal , autoritari, llavors també podem fer mal. El crit i el parlar agressiu és nociu en tots els àmbits del desenvolupament dels nostres nens. I ja ni en parlem de fer servir insults que des del punt de vista de l'adult poden ser habituals però ,el nen com a receptor, no ho pot entendre. Igual passa amb girs de la llengua col.loquial ("eh tio") que a vegades se'ns escapen i semblen voler un tracte d'gual a igual. Però això no és pas així. Moltes d'aquestes expressions, insults seran copiades pels nens doncs no podem oblidar que ells fan , la majoria de las vegades, una imitació. 

Tenim la possibilitat de responsabilitzar-nos de la nostra manera de parlar, tant pel que fa a les paraules que fem servir com al to i la melodia. No cal caure en un to "carrincló", sempre amb diminutius, o dient termes no reals ("popo"). Tampoc és encertat fer servir un llenguatge infantiloide que, ja em perdonareu, a vegades fa riure.Igual que tampoc és necessari cridar constanment doncs esta més que comprovat que ni és eficient ni ens faran més cas.

L'equilibri seria parlar amb claredat, però des de l'assertivitat, amb seguretat, presència i energia, tot i saben que aconseguir-ho és tot un repte. Sols d'aquesta manera es pot entendre un NO i fer-ho a la primera. O entendre una demanda que es fa "tanca la porta,si us plau". 

Tot i que sigui un repte els resultats poden ser molt gratificants doncs els nens volen escoltar persones de veritat, autèntiques i amb un control i consciència de si mateixes. I quan escric nens penso també en adolescents, alguns dels quals tenen a casa un llenguatge parental que sembli que siguin "col.legues" però sens dubte això ens porta a una confussió de rols de la que després ens costarà molt sortir.

 

 

¿DIAGNÓSTICO O ETIQUETA?

 

Todo tratamiento, intervención o técnica terapéutica debe ir precedido de un BUEN diagnóstico, evaluación o prueba. Ese paradigma es tan sólido como que el éxito o fracaso del tratamiento efectuado, en la mayoría de las veces está justificado en un mal diagnóstico.

Debe tenerse muy presente que en todo diagnóstico hay un componente subjetivo por parte del evaluador, aún en aquellas pruebas que tienen un alto componente instrumental que presupone medidas imparciales.

Avui em toca.....

Tot just estem començant el curs i observo com és de complicat organitzar l'horari de les extraescolars. Per si es fan a la mateixa escola, si les fan tots els germans, si surten a la mateixa hora.....I em pregunto a mi mateixa : Cal tant?

És obvi que les activitats extraescolars proporcionen una avantatges positius com relacionar-se amb altres companys que no són els de la classe, consumir energia per aquests menuts incansables, fer activitats totalment diferent de les del àmbit curricular i podriem fer una llista molt més llarga. 

Fi de curs

I per fi ha arribat el dia tan esperat per molts alumnes: Últim dia del curs. Aquest darrer trimestre ha resultat llarg, amb molta calor aquests últims dies i amb la pressió que sempre té un tercer trimestre doncs és l'últim, cal demostrar les millores , l'assoliment dels objectius, les notes aconseguides....Però de fet crec que el més important és entendre i comprendre com acaba el curs aquest alumne/a. 

MÈTODE P.I.G.SI

Estimats seguidors i seguidores és un plaer per nosaltres fer-vos partícips de la nostra novetat. Fa ja un temps li venim donant voltes al fet de poder explicar d'una manera propera i senzilla el mètode que fem servir en el nostre Despatx. A cada entrevista de pares que fem exposem el nostre mètode, les pautes que seguim, com arribem a fer un diagnòstic i en que ens basem. I així , d'escoltar-nos , vam pensar que en podíem fer una divulgació més oberta i no pas restringida als "nostres" pares

Aniversari

 Hola patuleia!!!! En un dia com avui però de l'any passat vàrem inagurar el nostre Despatx en el carrer Major número 335 de Vallirana. Va ser una decissió arriscada doncs ja portàvem quatre anys en un despatx a la planta baixa de casa però que no tenia tanta visibilitat de cara al públic ni masses facilitats per tal que els alumnes encara una mica petits poguessin venir i marxar sols. 

I així doncs avui celebrem el nostre primer aniversari en aquest nou lloc el disseny del qual va passar sobretot per uns colors clars, divertits però alhora un espai senzill i acollidor. 

Un any ple de contactes nous, experiències diferents, més escoles i per tant més alumnes amb els corresponents pares. Per a nosaltres és una satisfacció mirar enrera i veure la trajectòria d'alumnes que hem tingut doncs es fan grans , superen dificultats i per tant poden seguir el camí ja sols. 

Però tot aquest camí fet suposa un treball intens sobre el fonament de tota la nostra tasca: l'educació emocional. No es tracta sols d'ajudar a l'alumne/a a superar les seves dificultats , cal motivar-lo, ajudar-lo, millorar la seva autoestima, conscienciar dels seus punts forts i febles i per tant desenvolupar estratègies que els permetin millorar en autonomia i en els resultats escolars. Dit això, és important destacar que defensem una intervenció global que inclou diferents aspectes de la persona i alhora treballant conjuntament amb l'escola i la familia. Hem desenvolupat un mètode propi tant d'avaluació com d'intervenció que en breu us donarem a conèixer però del que n'estem totalment convençuts. 

Per tant aquest camí encetat fa quatre anys, i concretat més visiblement aquest darrer any, el volem compartir amb tots vosaltres i agrair la vostra confiança. I així tots plegats ens podem dir FELIÇ ANIVERSARI!!

 

 

!!                                        

La revolució de les emocions

 Diuen que de les gran crisis en surten grans coneixements. I no en tenim cap dubte que des de fa gairabé una dècada el nostre context és el d'una crisi econòmica i social de grans proporcions que per alguns ja mostra signes de recuperació però encara caldrà esperar uns quants anys per comprovar si tot aquest temps de retallades i patiments té repercussions més enllà de les que ja estem vivint.Al llarg de la nostra història i d'una manera quasi cíclica hem patit diverses revolucions, transformacions socials tan profundes que en poquetes dècades han modificat fins a tal punt la societat que a les generacions posteriors els ha costat reconèixer la manera en què havien viscut els pares o avis i identificar-s'hi. D'aquestes revolucions en són exemples la Revolució Industrial al segle XIX o la Revolució Digital que va começar a mitjans del segle passat. Ara nosaltres en vivim una de nova: LA REVOLUCIÓ DE LES EMOCIONS. 

Arran de l'aparició en els anys 90 del llibre de Daniel Goleman , "Intel.ligència Emocional", s'ha produït un boom d'estudis i publicacions sobre aquest tema en qüestió. I podem constatar com del camp empresarial s'ha passat a parlar d'ella en el terreny educatiu. 

Val a dir que hi ha moltes definicions sobre educació emocional, quasi bé tantes com autors han escrit. Però a mi m'agrada el concepte de partida on es proposava un model d'intel.ligència emocional que consistia a saber gestionar i diferenciar les emocions, i d'aquesta manera poder dirigir millor els nostres pensaments i per conseqüència les nostres accions. A aquest concepte previ li afegiríem altres competències emocionals com el fet de saber motivar-se, de ser empàtic i d'establir relacions. En resum podríem dir que una persona emocionalment intel.ligent és la que pot reconèixer, expressar, regular i utilitzar les emocions pròpies i també les dels altres i a la qual tot això li serveix per adaptar-se a les diferents situacions que se li plantegen al llarg de la seva vida, per assolir els objectius que es marca i per sentir-se bé. 

 

 

Aviat portarem notes

Notes

En el nivell de Secundària estem arribant tot just al final de la primera avaluació. I per tant a les novetats tan temudes: les notes. Per a molts dels nostres adolescents aquests resultats suposaran passar aquests nadals d'una manera o d'altre. Clar que em podeu dir "és el que toca", "la seva feina és estudiar", "si no hi ha bones notes no hi haurà regals" però de fet còm ho viuen els nois/es és una mica diferent. Si no hem aconseguit fer un treball d'autoavaluació una mica rigurós, sense trampes i amb dades objectives arriben a aquestes alçades quasi esperant un miracle. Tot sovint han oblidat aquelles primeres notes tot just recent començat el curs, les seguides notes de controls , de presentació de llibretes, de treballs exposats, i tot un munt d'anotacions que un registre de professor tindrà ple fins dalt.

Però al nostre adolescent tot això li passa com volant. Sols recorda certes notes, de certs controls i amb tota seguretat ,que siguin recents. Així doncs és molt important fer-los adonar que el bon seguiment de tota una avaluació suposa saber en quines condicions arribem a aquest final de trimestre. Quines dades ens podran ajudar o bé ens perjudicaran, reflexionar sobre cóm ha estat la seva actitud, la seva participació i el seu compromís en el lliurament de feines. Tot això que sembla tan fàcil de resumir i aplicar té un gran nombre de variables i la principal és precisament el "tsunami hormonal" pel qual estan passant. Uns més que altres, segons el curs i el moment evolutiu de cadascú, però sens cap mena de dubte l'estan passant. Cal fer veure com és d'important la seva pròpia contenció, el no deixar-se portar pels altres, saber cumplir amb plaços d'entrega i el més difícil de tot.....CÓM ESTUDIAR. 

Sembla que quan parlem d'adolescents , d'alumnes que estan ja a Secundària aquest aspecte hauria d'estar resolt. I justament és un dels entrebancs més grans. Obviament cada alumne tindrà un mètode per estudiar, el que cal valorar és si justament aquest mètode li dona els resultats que busca, si guarda una relació correcte entre temps i resultat i si ha suposat un aprenentatge significatiu o bé pel contrari sols l'ha memoritzat per respondre un examen i al cap d'uns dies ni ho recordarà. En certa manera les notes que obtenen els nostres alumnes també són nostres. Com a educadors també ens hem d'autoavaluar en el sentit de cóm he trasmés la matèria, quins resultats hem obtingut, quines respostes hem generat, i fins i tot quines actituds hem suscitat. I així, tot d'una , ens trobarem en millors condicions per afrontar un segon trimestre que de ben segur serà llarg.