Pigsi Protocolo de Intervención Global y Simultánea

CARME PAU - JULIO ALTOMONTE

DESPATX PEDAGÒGIC MULTIDISCIPLINARI

  
  

Parla'm bonic !

 Avui us comentarem de la importància de com parlem als nostres fills.

 

Per començar podem dir que igual que hi ha paraules que són maques , que donen suport al desenvolupament i a la integritat ; en n'hi ha d'altres que condicionen negativament, que fan emmalaltir, que fereixen i que són una agressió a aquest mateix desenvolupament. 

 

 

Frases com "ets tonto", "ets un gandul", "no entens res", "ets un desastre", etc és evident que danyen el nucli de l'ésser de qualsevol nen, tingui l'edat que tingui. Ara bé, no sols les paraules tal i com les diem poden fer mal. També ho pot fer el nostre to, la manera de comunicar-nos. Si nosaltres diem constanment frases com  "seu aqui" (que podria ser una frase neutral) amb un to sec , dur, lineal , autoritari, llavors també podem fer mal. El crit i el parlar agressiu és nociu en tots els àmbits del desenvolupament dels nostres nens. I ja ni en parlem de fer servir insults que des del punt de vista de l'adult poden ser habituals però ,el nen com a receptor, no ho pot entendre. Igual passa amb girs de la llengua col.loquial ("eh tio") que a vegades se'ns escapen i semblen voler un tracte d'gual a igual. Però això no és pas així. Moltes d'aquestes expressions, insults seran copiades pels nens doncs no podem oblidar que ells fan , la majoria de las vegades, una imitació. 

Tenim la possibilitat de responsabilitzar-nos de la nostra manera de parlar, tant pel que fa a les paraules que fem servir com al to i la melodia. No cal caure en un to "carrincló", sempre amb diminutius, o dient termes no reals ("popo"). Tampoc és encertat fer servir un llenguatge infantiloide que, ja em perdonareu, a vegades fa riure.Igual que tampoc és necessari cridar constanment doncs esta més que comprovat que ni és eficient ni ens faran més cas.

L'equilibri seria parlar amb claredat, però des de l'assertivitat, amb seguretat, presència i energia, tot i saben que aconseguir-ho és tot un repte. Sols d'aquesta manera es pot entendre un NO i fer-ho a la primera. O entendre una demanda que es fa "tanca la porta,si us plau". 

Tot i que sigui un repte els resultats poden ser molt gratificants doncs els nens volen escoltar persones de veritat, autèntiques i amb un control i consciència de si mateixes. I quan escric nens penso també en adolescents, alguns dels quals tenen a casa un llenguatge parental que sembli que siguin "col.legues" però sens dubte això ens porta a una confussió de rols de la que després ens costarà molt sortir.

 

 

Pin It

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar