Pigsi Protocolo de Intervención Global y Simultánea

CARME PAU - JULIO ALTOMONTE

DESPATX PEDAGÒGIC MULTIDISCIPLINARI

  
  

PRESENTACIÓN e INTRODUCCIÓN

Este artículo es el primero de una serie de conceptos hilvanados a lo largo de años de experiencia en las áreas educativa, conductual y emocional.

Las opiniones que se expresan son lecturas directas de la realidad observada en la mayoría de las intervenciones que desarrollamos en nuestra tarea, con niños y/o jóvenes.

Nos proponemos exponer los fundamentos conceptuales que dieron a PIGSi, nuestro protocolo de evaluación e intervención, con niños y/o jóvenes con dificultades en el área de enseñanza/aprendizaje   y/o   en los aspectos conductuales, emocionales, absolutamente ligados entre si, tanto en la génesis como en las consecuencias.

 

500 DIAS.......y 1

Socialmente, consideramos el parto, como un acto fundacional, nuestro hijo llega necesitado de protección, desvalido y dependiente, más que ningún otro recién nacido, de cualquier especie viva.

Nosotros padres, nos hemos preparado para el parto, hemos creado y decorado el futuro cuarto del niño, de acuerdo a nuestras posibilidades (o más allá de ellas).

El Noviazgo, que continuó en Pareja, no se mantendrá en Padres, pues suponemos y cumplimos un cambio tan radical de horarios, hábitos y disponibilidad absoluta hacia este hijo, generalmente deseado, al que pondremos incondicionalmente, todo nuestro tiempo, nuestras angustias, nuestra inexperiencia, al servicio de una crianza y educación más que buenos. Las madres aceptan y se juramentan a no dejar nada por hacer, a dejar de lado su propia vida y sus proyectos, colocarse “en modo suspendido” como persona, en vivir su vida. Ésta ya no tiene protagonismo principal, el recién llegado lo es todo y más, merece todo y más, aunque más allá de haberle brindado cobijo y alimento durante 9 meses, con el nexo de dependencia mutua que esto significa, poco o nada conocemos de él, es casi una hoja en blanco donde debemos escribir SU HISTORIA, por lo menos hasta que, según nuestro criterio, esté maduro como para hacerlo por si mismo. A la luz de la realidad actual, esta edad es un límite cada vez menos preciso y más tardío, alrededor de los 30 años quizás y siempre y cuando los restantes integrantes del “comité de crianza y educación” que tienen el derecho a voto que les da haber sido convocados desde el nacimiento (Abuelos, tíos, amigas con experiencia como madres, etc.).

Pero este conocimiento del otro, no es simétrico. Cuando nace nuestro hijo ya “sabe” de su madre, de su padre, del ambiente en el que se ha gestado, desde por lo menos los últimos 6 meses antes de nacer, por medio de sonidos, olores, movimientos, tensiones, ha formado en su cerebro aún no terminado, diferentes circuitos neuronales de gran plasticidad que guardan y  modifican y vuelven a guardar toda esta información, de la que disponen ya al momento de nacer y que les servirá para reconocer en breve tiempo quién es quién y cómo es quien, en cada caso.

A partir de este inicio, solo falta saber, quién dominará a quién, por cuánto tiempo y de qué forma. Este proceso resume la educación y la crianza, que se presenta como un desafío complejo, lleno de dudas y temores, por parte del “comité”. Lleno de ensayos-errores y aprendizajes, por parte del recién llegado.

Solo tenemos 500 días para colocar las bases fundamentales que permitan avanzar en la educación y crianza de nuestro hijo, de esto quiero hablarles.

Parla'm bonic !

Avui us comentarem de la importància de com parlem als nostres fills. 

Per començar podem dir que igual que hi ha paraules que són maques , que donen suport al desenvolupament i a la integritat ; en n'hi ha d'altres que condicionen negativament, que fan emmalaltir, que fereixen i que són una agressió a aquest mateix desenvolupament. 

 Frases com "ets tonto", "ets un gandul", "no entens res", "ets un desastre", etc és evident que danyen el nucli de l'ésser de qualsevol nen, tingui l'edat que tingui. Ara bé, no sols les paraules tal i com les diem poden fer mal. També ho pot fer el nostre to, la manera de comunicar-nos. Si nosaltres diem constanment frases com  "seu aqui" (que podria ser una frase neutral) amb un to sec , dur, lineal , autoritari, llavors també podem fer mal. El crit i el parlar agressiu és nociu en tots els àmbits del desenvolupament dels nostres nens. I ja ni en parlem de fer servir insults que des del punt de vista de l'adult poden ser habituals però ,el nen com a receptor, no ho pot entendre. Igual passa amb girs de la llengua col.loquial ("eh tio") que a vegades se'ns escapen i semblen voler un tracte d'gual a igual. Però això no és pas així. Moltes d'aquestes expressions, insults seran copiades pels nens doncs no podem oblidar que ells fan , la majoria de las vegades, una imitació. 

Tenim la possibilitat de responsabilitzar-nos de la nostra manera de parlar, tant pel que fa a les paraules que fem servir com al to i la melodia. No cal caure en un to "carrincló", sempre amb diminutius, o dient termes no reals ("popo"). Tampoc és encertat fer servir un llenguatge infantiloide que, ja em perdonareu, a vegades fa riure.Igual que tampoc és necessari cridar constanment doncs esta més que comprovat que ni és eficient ni ens faran més cas.

L'equilibri seria parlar amb claredat, però des de l'assertivitat, amb seguretat, presència i energia, tot i saben que aconseguir-ho és tot un repte. Sols d'aquesta manera es pot entendre un NO i fer-ho a la primera. O entendre una demanda que es fa "tanca la porta,si us plau". 

Tot i que sigui un repte els resultats poden ser molt gratificants doncs els nens volen escoltar persones de veritat, autèntiques i amb un control i consciència de si mateixes. I quan escric nens penso també en adolescents, alguns dels quals tenen a casa un llenguatge parental que sembli que siguin "col.legues" però sens dubte això ens porta a una confussió de rols de la que després ens costarà molt sortir.

 

 

¿DIAGNÓSTICO O ETIQUETA?

 

Todo tratamiento, intervención o técnica terapéutica debe ir precedido de un BUEN diagnóstico, evaluación o prueba. Ese paradigma es tan sólido como que el éxito o fracaso del tratamiento efectuado, en la mayoría de las veces está justificado en un mal diagnóstico.

Debe tenerse muy presente que en todo diagnóstico hay un componente subjetivo por parte del evaluador, aún en aquellas pruebas que tienen un alto componente instrumental que presupone medidas imparciales.

Avui em toca.....

Tot just estem començant el curs i observo com és de complicat organitzar l'horari de les extraescolars. Per si es fan a la mateixa escola, si les fan tots els germans, si surten a la mateixa hora.....I em pregunto a mi mateixa : Cal tant?

És obvi que les activitats extraescolars proporcionen una avantatges positius com relacionar-se amb altres companys que no són els de la classe, consumir energia per aquests menuts incansables, fer activitats totalment diferent de les del àmbit curricular i podriem fer una llista molt més llarga. 

Fi de curs

I per fi ha arribat el dia tan esperat per molts alumnes: Últim dia del curs. Aquest darrer trimestre ha resultat llarg, amb molta calor aquests últims dies i amb la pressió que sempre té un tercer trimestre doncs és l'últim, cal demostrar les millores , l'assoliment dels objectius, les notes aconseguides....Però de fet crec que el més important és entendre i comprendre com acaba el curs aquest alumne/a. 

MÈTODE P.I.G.SI

Estimats seguidors i seguidores és un plaer per nosaltres fer-vos partícips de la nostra novetat. Fa ja un temps li venim donant voltes al fet de poder explicar d'una manera propera i senzilla el mètode que fem servir en el nostre Despatx. A cada entrevista de pares que fem exposem el nostre mètode, les pautes que seguim, com arribem a fer un diagnòstic i en que ens basem. I així , d'escoltar-nos , vam pensar que en podíem fer una divulgació més oberta i no pas restringida als "nostres" pares

Aniversari

 Hola patuleia!!!! En un dia com avui però de l'any passat vàrem inagurar el nostre Despatx en el carrer Major número 335 de Vallirana. Va ser una decissió arriscada doncs ja portàvem quatre anys en un despatx a la planta baixa de casa però que no tenia tanta visibilitat de cara al públic ni masses facilitats per tal que els alumnes encara una mica petits poguessin venir i marxar sols. 

I així doncs avui celebrem el nostre primer aniversari en aquest nou lloc el disseny del qual va passar sobretot per uns colors clars, divertits però alhora un espai senzill i acollidor. 

Un any ple de contactes nous, experiències diferents, més escoles i per tant més alumnes amb els corresponents pares. Per a nosaltres és una satisfacció mirar enrera i veure la trajectòria d'alumnes que hem tingut doncs es fan grans , superen dificultats i per tant poden seguir el camí ja sols. 

Però tot aquest camí fet suposa un treball intens sobre el fonament de tota la nostra tasca: l'educació emocional. No es tracta sols d'ajudar a l'alumne/a a superar les seves dificultats , cal motivar-lo, ajudar-lo, millorar la seva autoestima, conscienciar dels seus punts forts i febles i per tant desenvolupar estratègies que els permetin millorar en autonomia i en els resultats escolars. Dit això, és important destacar que defensem una intervenció global que inclou diferents aspectes de la persona i alhora treballant conjuntament amb l'escola i la familia. Hem desenvolupat un mètode propi tant d'avaluació com d'intervenció que en breu us donarem a conèixer però del que n'estem totalment convençuts. 

Per tant aquest camí encetat fa quatre anys, i concretat més visiblement aquest darrer any, el volem compartir amb tots vosaltres i agrair la vostra confiança. I així tots plegats ens podem dir FELIÇ ANIVERSARI!!

 

 

!!                                        

La revolució de les emocions

 Diuen que de les gran crisis en surten grans coneixements. I no en tenim cap dubte que des de fa gairabé una dècada el nostre context és el d'una crisi econòmica i social de grans proporcions que per alguns ja mostra signes de recuperació però encara caldrà esperar uns quants anys per comprovar si tot aquest temps de retallades i patiments té repercussions més enllà de les que ja estem vivint.Al llarg de la nostra història i d'una manera quasi cíclica hem patit diverses revolucions, transformacions socials tan profundes que en poquetes dècades han modificat fins a tal punt la societat que a les generacions posteriors els ha costat reconèixer la manera en què havien viscut els pares o avis i identificar-s'hi. D'aquestes revolucions en són exemples la Revolució Industrial al segle XIX o la Revolució Digital que va começar a mitjans del segle passat. Ara nosaltres en vivim una de nova: LA REVOLUCIÓ DE LES EMOCIONS. 

Arran de l'aparició en els anys 90 del llibre de Daniel Goleman , "Intel.ligència Emocional", s'ha produït un boom d'estudis i publicacions sobre aquest tema en qüestió. I podem constatar com del camp empresarial s'ha passat a parlar d'ella en el terreny educatiu. 

Val a dir que hi ha moltes definicions sobre educació emocional, quasi bé tantes com autors han escrit. Però a mi m'agrada el concepte de partida on es proposava un model d'intel.ligència emocional que consistia a saber gestionar i diferenciar les emocions, i d'aquesta manera poder dirigir millor els nostres pensaments i per conseqüència les nostres accions. A aquest concepte previ li afegiríem altres competències emocionals com el fet de saber motivar-se, de ser empàtic i d'establir relacions. En resum podríem dir que una persona emocionalment intel.ligent és la que pot reconèixer, expressar, regular i utilitzar les emocions pròpies i també les dels altres i a la qual tot això li serveix per adaptar-se a les diferents situacions que se li plantegen al llarg de la seva vida, per assolir els objectius que es marca i per sentir-se bé.